Biografia

Al gener del 1989, Sau ja està preparat per enregistrar el segon disc, però la seva companyia no sembla gaire disposada a cedir a les demandes del grup. Així, trenquen amb Audiovisuals de Sarrià i firmen amb Picap. Es grava el segon disc Per la porta de servei, que torna a produir Pep Sala. El títol del disc fa referència a l’estat d’ànim que el grup passava en aquell moment. Havien entrat al món de la música per la porta principal i tenien la sensació que estaven sortint per la porta de servei.

Per sort no va ser així. L’inici de les relacions amb la discogràfica Picap i la declaració per part del seu director, Joan Carles Doval, de la intenció de treballar el grup, van obrir una nova etapa.

El servei militar obliga a fer el primer canvi a la banda. El bateria Carles Oliver marxa a la mili i el substitueix Joan Molina. Al març, el grup lloga la Rocassa, una casa situada al terme de Muntanyola (Osona) i al es següent surt a la venda el segon elapé del grup. També es produeix el videoclip “No he nascut per militar”.

És el segon clip de la banda, ja que amb el primer treball ja n’havia fet un amb la cançó “Sense estil”. (Anar a la secció videografia)

L’octubre ens porta el tercer de la seva història: “Només ho faig per tu” una de les cançons més emblemàtiques i més potents, sobretot als directes, i que durant molt de temps significava la peça final dels concerts.

La diferència substancial amb aquest disc va venir en la promoció. Van començar una mena de croada presencial a totes les emissores locals del país. Les emissores municipals estaven emergent amb força en el panorama radiofònic nacional i són les que, possiblement, els van portar a l’altar de la música. La constant programació de les seves cançons, així com la d’altres grups que cantaven també en català, va fer que una audiència jove, que descobria una radiofonia pròxima, fes de Sau un grup d’elit, semblant als altres grups internacionals que hi poguessin sonar paral·lelament. 

Amb aquest disc també es va començar a fer concerts amb certa normalitat, més enllà de la comarca osonenca.

El 1990 suposa l’inici de la consagració definitiva de Sau. El primer fet important es produeix al mes de març, quan el grup comença a gravar el tercer disc, Quina nit. L’enregistrament té lloc entre els Aprilia Estudios de Barcelona i el Metropol Studios de Londres. Per finançar l’enregistrament han de demanar un crèdit bancari i aconsegueixen el patrocini de la discoteca Roc-34 de Vic, propietat de Pere Monells.

Coincidint amb aquest fet, Quim ‘Benítez’ entra a formar part del grup com a bateria i s’incorpora a la gravació del disc.

Les hores de gravació als Swanyard Studios eren tan llargues que amb prou feines van poder visitar Londres. No només gravaven sinó que, a més, escrivien lletres, degut a que anaven una mica retardats. A la sala de distensió dels estudis es van acabar cançons com “És inútil continuar” i “Foc al cos” entre altres.

Finalment, Quina nit (Picap) es posa a la venda al mes de juny, poc abans de la Nit de Sant Joan,  i comença la gira amb el mateix nom. És el disc que els llença a la fama, sobretot gràcies a la cançó “Boig per tu”.

Per a la contractació de concerts, Joan Capdevila crea Guilleries Management.

A l’agost, s’enregistra a Londres, Nova York i Santo Domingo el primer clip del disc: “És inútil continuar”. L’empresa BM Management, dirigida per Michel González, fitxa la banda i els porta el management.

Sau actua a la Sala Universal Club de Madrid al febrer del 1991. El mateix mes fan la presentació a Barcelona del Quina nit a la sala Zeleste.

Pàgines 1 2 3 4 5 6