El 21 de desembre,
Sau anuncia L’últim concert,
realitzat al Palau d’Esports de Barcelona davant de 8.000 espectadors, en un
moment en què pocs grups cantant en català podien fer-ho. Havia començat un
curiós declivi de tot el relacionat amb el concepte Rock Català i dels grups
que el representaven. Hi participaria al concert Joan Manuel Serrat. És el
final del Set de gira i el grup
s’acomiada del públic català per fer un nou any sabàtic. En un concurs
organitzat per la revista Enderrock el
públic del concert tria com a millors cançons de Sau: “Boig per tu”, “L’onze de
setembre” i “No he nascut per militar”, i recull com a qualificatius més
populars: collonuts, genials, únics i
fantàstics.
Als primers mesos
del 1997, Carles Sabater i Pep Sala es dediquen a projectes personals. A
principis d’estiu, però, els components del grup es retroben i fan una gira
d’un mes per l’Europa central: Luxemburg, Alemanya i Bèlgica. Un total d’onze
concerts per ciutats com Saarlouis, Munic, Luxemburg, Brussel·les i Colònia,
promoguts per una mànager luxemburguesa i pel president del Centre Català de
Luxemburg. Al grup li agradava la idea de cantar per Europa perquè no hi havia
el més mínim prejudici per l’idioma i se sentien tan còmodes com a Catalunya.
Al final d’any,
Sau fitxa per un nova companyia de management, Vip Vap Volula, desestima
l’oferta de Picap i tanca un bon contracte amb la multinacional catalana Blanco
y Negro, fins aleshores dedicada de manera quasi exclusiva a la música dance.
El 1998 s’inicia
amb Els Pirates de Dagoll Dagom
encara en cartell. Carles Sabater simultanieja les participacions teatrals amb
l’inici de l’enregistrament del nou disc de Sau. Aquest nou treball es grava
als estudis Bar Miquel de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), sota la producció
de Pep Sala. Al febrer es fan les mescles i la masterització del disc. Amb la lluna a l’esquena
(Fanàtic/Blanco y Negro) surt a la venda a l’abril i Sau inicia una gira que
inclou una actuació al Poble Espanyol, dins del Festival Grec 98 de Barcelona.
Pel que fa a la
gravació del disc i a l’enginyer de so, la impossibilitat que pogués acudir
Keith Bessey o Ash Howes va fer que finalment fos Jamie Johnson, recomanat pel
mateix Ash, qui fes els enregistraments.
"Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells"
El guitarrista
Jordi Mena deixa la banda per anar a Jarabe de Palo, i s’incorporen al grup el
guitarrista Josep-Lluís Pérez i la violinista Simone Lambregts.
El disc Quina nit és elegit un dels cent millors
discos de la història del rock en català, segons una enquesta entre crítics i
comentaristes musicals, publicada per la revista Enderrock.
En començar l’any
1999, el grup es desfà del seu antic management i fitxa per Proart, empresa
dirigida per Mònica Gutiérrez, companya de qui havia estat mànager de Sau deu
anys enrere, Michel González.
Joan Capdevila,
que havia estat lletrista i mànager personal del grup, abandona aquesta feina i
és substituït per Josep Maria Vinyeta. S’anuncia la celebració d’una gira d’una
trentena de concerts per celebrar els dotze anys de carrera musical, titulada Gira XII. Segons expliquen, és la
celebració que tenien pendent des del desè aniversari i per aquest motiu es
proposen recuperar les “cançons de sempre”.
Al mateix temps,
Pep Sala i Carles Sabater comencen a treballar en un nou disc als estudis Bar
Miquel, amb la intenció de publicar-lo a la tardor d’aquell mateix any.
El 12 de febrer,
Sau ofereix a Vilafranca del Penedès el primer i últim concert de la Gira XII.
El directe
transcorre amb normalitat i acaba després de 21 temes i 5 bisos (els dos últims
són “Boig per tu” i “Amb la lluna a l’esquena”). Al final de l’actuació, Carles
Sabater cau desmaiat als camerinos i se l’enduen en una ambulància. A quarts de
tres de la matinada se certifica la mort del cantant de Sau a l’hospital de
Vilafranca, a conseqüència d’una aturada cardíaca. Carles Sabater tenia
trenta-sis anys. El dilluns, dia 15, se celebren els funerals al cementiri de
Collserola a Barcelona, amb l’assistència de més de mig miler de persones,
entre els quals hi ha els màxims representants del món de la música i el teatre
catalans.
L’endemà, Pep
Sala anuncia la fi de Sau. El guitarra i altra meitat del grup afirma que “la
matinada del dia 13 va morir Sau, però Carles Sabater continuarà viu en el
record de tots”. Al mateix temps, Sala anuncia que continuarà la seva carrera
en solitari.
El 27 d’abril de
1999 té lloc un concert d’homenatge a Carles Sabater al Palau Sant Jordi de
Barcelona. A més de Pep Sala i tots els músics de Sau, hi intervenen Lluís
Llach, la Companyia Elèctrica Dharma, Sangtraït, Lax’n’ Busto, Tomeu Penya, Luz
Casal o Adrià Puntí, entre d’altres. El concert surt publicat en forma de doble
CD: Concert d’homenatge a Carles Sabater
(Fanàtic/Blanco y Negro).
El 2002 surt a la
venda un triple CD que recull 51 cançons del duet amb el títol Un grapat de cançons per si mai et fan falta
1986-1999 (Picap). El disc es converteix en un èxit editorial i se situa
entre els més venuts de l’any, cosa que demostra la vigència de la proposta de
Sau.
En el moment de
la seva mort, Carles Sabater estava fent cançons amb Eduard Iniesta. El músic i
advocat, amb qui Sabater havia coincidit a Els
Pirates de Dagoll Dagom, va esperar uns quants anys abans de donar a
conèixer les últimes lletres de Carles Sabater. Finalment, el 2004 les va
publicar al disc Òmnibus: “Quan crida
el vent” i “Lluna de préssec”.
Bibliografia:
Vilarnau, J. (2005). Carles Sabater. Sau: Boig per tu, Editorial Mina
Capdevila, J. (2012). Vint-i-cinc anys Sau
Bibliografia:
Vilarnau, J. (2005). Carles Sabater. Sau: Boig per tu, Editorial Mina
Capdevila, J. (2012). Vint-i-cinc anys Sau
0 comentaris:
Publicar un comentario